HISTORIA

1877-1936 ORIGENS

Els 60 anys que segueixen a la seva creació és una època d'exitosa trajectòria i de certa rellevància cultural. El cant coral, la seva activitat fundacional, coneix un notable impuls. Les altres tasques empreses es consoliden i fan ja de La Coral una associació polifacètica. Així mateix, el seu saló-cafè i les reivindicacions de l'incipient moviment obrer i del catalanisme a la seva definitiva seu del carrer Pantà converteixen a La Coral en una entitat força coneguda i valorada. 

1877-1903 ARRELAMENT 

Els seus orígens ens remunten al 1877, quan un colla d'aficionats al cant coral decideixen participar en les caramelles tradicionals de la diada de la Pasqua Florida. L'any següent s'estableixen al local del Cercle Republicà al carrer del Vall per assajar i organitzar les activitats que eren pròpies de les corals, com són ara els concerts, participar en festivals, amenitzar balls i realitzar excursions. El nom d'Els Amics prové d'un grup del Cercle Republicà que així s'autodenominava. No és fins al 1891 que s'inscriuen com a entitat coral i passen a formar part de la Federació de Cors d'en Clavé. Arrelats i reconeguts per la majoria de les altres entitats corals, participen també en activitats pròpies de la solidaritat obrera de l'època. En aquest sentit, són coneguts els concerts en benefici de col·lectius que pateixen mancances econòmiques, essent fins i tot sabuda l'existència d'una part de la quota de participació en la societat destinada a les famílies dels socis que havien mort i, fins fa poc anys, el pagament de la quota d'una mutualitat de previsió social. Foren també tasques de la societat la creació d'una biblioteca i realitzar cursos d'esperanto, així com participar en la comissió de festa de major de la ciutat. Així mateix, des dels seus inicis organitzen un cafè i esdevé un punt de trobada on es feia la xerrada, la copa i es jugava a cartes. És de destacar també, i en aquest cas com a taca negra, que les dones no participen en el cant coral fins a mitjans dels seixanta i no poden associar-se fins al 1976. Després d'una trajectòria errant entre diferents cases de socis i locals llogats, el 1903 La Coral s'estableix definitivament al carrer Pantà, al costat del Teatre del Retiro. Tot i que de lloguer, aquest local, conegut amb el nom dels "Campos", serà el seu espai definitiu. Des dels seus inicis, serà molt concorregut per les classes populars. 

1903-1936 EXPANSIÓ 

Aquest és el període de major èxit. Els concerts, balls, cercaviles... són creixents. Ho és també la concurrència al cafè. Així mateix, es fan mítings del moviment obrer i conferències sobre catalanisme, es dóna part de les quotes i beneficis de concerts a socis i col·lectius amb mancances, i s'hi estableix l'associació d'esperanto Esperanta Laudo. D'altra banda, es té constància de reformes importants a la seva seu. A tall de clar indicador, veiem que el nombre de socis passa de 65 el 1905 a 148 vint-i-cinc anys després, dels quals 79 són considerats "no cantaires". 


1936-1975 DECADENCIA

La Coral no escapa de la repressió a tots nivells de la dictadura, i més si un considera les seves afinitats culturals i polítiques, molt allunyades d'aquells que abogaven per l'"unidad de destino en lo universal". Es redueixen totes les activitats i no es torna a fer cant coral fins a mitjans dels cinquanta i amb molta menys constància i seguiment. Amb tot, l'entitat segueix activa; un pot constatar, fins i tot, que el 1952 hi ha uns 300 socis. A partir dels seixanta, amb els signes de canvi intern del franquisme i la presumible major presència de nascuts a la resta de l'estat, l'entitat recupera un cert vitalisme. Però sense el cant coral com a clar referent. Són moments de redefinició dels seus objectius, de perenne importància del seu cafè com a espai d'esbarjo popular, d'impuls de noves seccions que no es consoliden (teatre, ciclisme, tennis taula, etc.) i també de certa reducció de socis. 

1936-1960 AI LAS!

El clima repressiu de les primeres etapes del règim suposa la fi de les seves activitats principals. En aquest context, sembla que encara el cafè és un important punt de trobada, tot i que limitat a les seves activitats més bàsiques. Ara bé, pel que fa al cant coral no deixa de ser estrany l'existència d'un fort moviment d'entitats corals a la ciutat, així com el fet que des de 1952 l'entitat torna a fer algun concert. En aquest sentit, potser el cant coral a l'entitat té menys pes per qüestions pròpies del context polític o així passa per qüestions internes, o potser, més aviat, per ambdues qüestions. Tot i que no se sap ben bé què va passar, no deixa de ser una època de decadència. I ja no sols pel fa al cant coral, sinó també per la pèrdua de dinamisme que suposà la desaparició de les altres activitats que l'havien caracteritzat. A tall d'indicador, coneix la renúncia de molts membres de la seva junta directiva al llarg d'aquest període, algunes vegades fins i tot en bloc. Daltra banda, no tot és negatiu. Sobretot a partir dels cinquanta se segueixen fent balls, es crea el grup de Teatre Optimista Club (1951), es fan sardanes (1952) i, a destacar, s'accepten dones a cant coral en qualitat de no sòcies. També es crea un equip de Futbol Sala Los Amigos que aconsegueix bastants èxits deportius. Se sap també que ja es feien sessions de quinto. 

1960-1975 TITUBEIG

Els seixanta és una dècada de canvis relativament significatius en aquest gris context. Hi ha seccions de ciclisme (1961; més endavant el local de l'entitat és la seu de la colla Nicky's) i tennis taula (1968; Optimista Club). Es crea una discoteca a la primera planta de la seu, que a la postra serà una de les primeres discoteques de Terrassa, així com encara es coneixen algunes activitats vinculades amb el cant coral (es crea una Coral Infantil que dura 3 anys), i s'organitzen timbes clandestines de cartes (campionats de La senyora), es fan funcions de sarsuela i sobretot es fa teatre. Aquesta última activitat sembla ser la més estructurada i exitosa amb la creació a primers setanta dels grups Hereus del Teatre i Grup Escènic Recreatiu de la Societat Coral Els Amics (GRESCA) i la realització de funcions amb la participació de grups de fora. El cafè, per la seva part, sembla ser un lloc encara bastant concorregut. Tanmateix, la majoria d'activitats no es consoliden. Se sap a més que hi ha problemes en les juntes directives, coneixent-se també dimissions en bloc. Això no obstant, el 1974 es decideix comprar el local, el pagament del qual finalitza el 1979 no exempt de problemes i tensions internes. Tot indica, doncs, que és una època de canvi, i cert dinamisme, però amb problemes importants de definició del seu perfil. En aquesta època, també s'adhereix a l'entitat la colla sardanista "Lliris de Neu", una de les millors del campionat de colles sardanistes. Es fan funcions de sarsuela i sobretot es fa teatre. Aquesta última activitat sembla ser la més estructurada i exitosa amb la creació a primers setanta dels grups Hereus del Teatre i Grup Escènic Recreatiu de la Societat Coral Els Amics (GRESCA) i la realització de funcions amb la participació de grups de fora. El cafè, per la seva part, sembla ser un lloc encara bastant concorregut. Tanmateix, la majoria d'activitats no es consoliden. Se sap a més que hi ha problemes en les juntes directives, coneixent-se també dimissions en bloc. Això no obstant, el 1974 es decideix comprar el local, el pagament del qual finalitza el 1979 no exempt de problemes i tensions internes. Tot indica, doncs, que és una època de canvi, i cert dinamisme, però amb problemes importants de definició del seu perfil. En aquesta època, també s'adhereix a l'entitat la colla sardanista "Lliris de Neu", una de les millors del campionat de colles sardanistes. Al final dels any '70 es du a terme una gran activitat teatral amb les companyies amateurs de la S.C.E.A. 


1975-2002 REDEFINICIÓ 
En aquest últims vint-i-cinc anys, segueixen presents certes inèrcies del passat i greus problemes, així com també signes de nous i potser millors temps. Allò que apunta a la continuïtat és l'existència de diverses seccions amb diferent sort. Es realitzen noves activitats i es creen seccions amb diferent durada, com l'Scalextric (1976-1979), pel·lícules a l'aire lliure (1979), campionats del Cau (1980), sardanes amb les colles Lliris de Neu (1976) i Brots de Lliri (1979), una coral infantil (1980), un equip de futbol sala (1990-1992), un club de frontó i la secció d'informàtica AMIGA (1990-1996), la qual fou de les pioneres a Terrassa en exhibir l'ús d'internet. D'altres tindran continuïtat, com l'Esbart Dansaire, creat el 1980 i present avui dia, i l'agrupació sardanista Amunt i Crits (1984), entitat que té la seva seu al local de l'entitat. Així mateix, el 1995 es crea la secció d'escacs Barad i fa un any la secció de tennis taula CBR - Societat Coral Els Amics, moment en què l'Egara Pipes Club estableix la seva seu a l'entitat. D'altra banda, se segueixen fent activitats més puntuals com concerts, campionats de dominó, timbes, excursions, celebracions de carnestoltes i cap d'any, i el cafè segueix sent força concorregut. Aquest continuïsme, que pot tenir diferents lectures, es realitza en un context on passen coses problemàtiques i d'altres clarament positives. Respecte a les primeres, la principal és la reducció del número de socis. La segona és la desaparició del cant coral, activitat fundacional de l'entitat. En tercer lloc, lamentar la desaparició de l'activitat teatral, la més emblemàtica durant els setanta. Així mateix, es també presumible que en aquestes últimes dècades vagi menys gent al cafè, fruit de la seva escassa renovació generacional. Cal mencionar també un altre aspecte positiu: el 1976 les dones poden ja ser sòcies.

2012 RENAIXAMENT

Aquests últims anys, la crisis ha sigut notablement alta a tot Catalunya, però hem de renaixer i recuperar l'essencia d'una societat d'amics, amb activitats per totes les edats, retonar a fer events, sopars, excursions, .. és a dir, un renaixament, més actual, innovador. Aquest 2012 es el 135é. aniversari, i amb mes força que mai, es realitzaren varis events per renaixer un lloc tan emblemàtic com la Societat Coral els Amics. Deixem enrera la crisis, i miren el futur amb optimisme.